Pàrquing de Les Hortes: error de qui?
Permeteu-me malfiar de la informació donada pel Setmanari el 4 d’octubre. No em malfio del Setmanari; una mica del regidor, em costa creure que sigui tan crèdul; però sobretot em malfio del concepte, sigui de l’empresa o dels polítics que ho fan córrer.
En construcció no es cometen errors de càlcul: moririen persones. La reglamentació preveu prous seguretats perquè qualsevol error es compensi per una altra banda, en definitiva, per a que no es cometin errors.
L’empresa del Florentino es va retirar quan va veure on l’obligaven a construir. Certament, va buscar una excusa per no pagar la indemnització deguda, però fins i tot jugant-se-la (no es jugava gaire; té fama de tenir millor equip d’advocats que d’enginyers) no va voler edificar en terreny insegur.
La llera d’un riu són arenes movedisses. En aquest tipus de terreny la construcció s’ha de fonamentar d’una de dues maneres:
- Fent unes sabates immenses, de manera que el pes de la construcció quedi repartit en una superfície molt gran i el terreny hagi de resistir una pressió ínfima.
- Enfonsant pilones a terra a la profunditat necessària per trobar la roca viva.
No cal dir que ambdúes solucions són caríssimes; segurament fora del pressupost.
Si no s’ha fet així (i això és el que sembla) cada vegada que hi hagi pluges torrencials, l’aigua del subsòl pujarà per capil·laritat i convertirà el terreny sota l’edifici en un fangar sense resistència.
L’error de càlcul es trobaria, doncs, en l’orgull i l’autosuficiència dels que es van entestar en fer el pàrquing en aquest lloc. No oblidem que un d’ells va dir en una ocasió que el pàrquing es faria a Les Hortes pel seus c…
No és un error de càlcul, doncs, sinó un error polític. No es va poder fer el pàrquing fins que es va trobar una empresa prou irresponsable per fer-lo i confiar en que després els polítics mirarien de tapar les deficiències per no tirar-se pedres a la teulada.
Així, cada cop que hi hagi aiguats importants, el pàrquing cedirà per la part més pesant o de terreny més feble. La solució (el pedaç) consistirà en fer pujar els pisos superiors per compensar la baixada del segon soterrani, i afegir pilans per mirar de repartir el pes entre les altres bases. Mentre es fa això, el nivell freàtic tornarà a baixar (el fang s’eixugarà) i tot tornarà a afermar-se, però el segon soterrani no tornarà a pujar. Com que no hi ha aiguats cada dia, ens en tornarem a oblidar…
Inch’Allah (ojalà) m’equivoqui!
La solució definitiva consistiría en tirar el pàrquing a terra i restaurar unes Hortes que mai s’haurien hagut de destruir. No hi comptem, però les altres accions són pedaços.
Se’m podria responsabilitzar de no haver inclòs aquest argument en la campanya “pàrquing, a Les Hortes, no”. En descàrrec meu he de dir que sóc enginyer mecànic especialitzat en mecanismes, no en estructures; puc estudiar i entendre en construcció un problema que ha passat, però no preveure el que passarà; això és qüestió d’especialistes, i la meva especialitat és un altre camp, he de ser capaç de preveure màquines que no fallin.
Res: cada partit al poder deixa la seva “mostra” d’incompetència per a la història. Els uns la presa i el camp de golf, els altres un ajuntament “xalet” on hi havia un edifici catalogat, i els darrers un pàrquing que s’enfonsa i una pedrera il·legal. Sort que entre pífia i pífia també tenen encerts, però és que les pífies són grosses, i el poble els avisa!
Jordi Galí és enginyer industrial (col. 9514) jubilat.
